SIGMA va participar el passat 11 i 12 d’abril a les jornades de la RUEPEP. El lema de la trobada era “Estratègies i Aliances per al Futur de l’Educació Permanent” i va voler posar de manifest la necessitat d’obrir la forma de treballar a la col·laboració entre Universitats i Institucions per compartir objectius.
En les exposicions, es va destacar la necessitat de l’acostament entre màsters universitaris i propis, el tema dels imports així com la competitivitat entre universitats i la relació amb les universitats privades on es troba un 20% de l’alumnat de màsters universitaris.
Es va parlar de la qualificació dels treballs, remarcant que en 2020, només el 15% serà poc qualificat i la resta seran feines qualificades on les universitats tindran una gran responsabilitat en formar. Per tant, s’han de definir itineraris formatius més flexibles per atreure alumnat que cada cop sigui més multigeneracional i multicultural.
Es va tractar la situació econòmica del postgrau i la rapidesa de canvi d’escenari, per exemple, la proporció d’estudiants majors de 30 anys ha crescut molt i s’ha de tenir en compte. La recepta és la flexibilitat i s’ha d’ aconseguir reforçar el principi d’equitat, que ningú es quedi fora de la universitat pel finançament.
Es va realitzar una presentació sobre els cursos en obert, MOOCS, on s’explica la seva curta història i els seus precursors allà en 2008 (David Wiley, Geaorge Siemnes i Stephen Downes), per demostrar una teoria amb continguts provocadors i per a que els alumnes interactuïn. En 2011 Sebastian Trun i Peter Norvig van fer un curs d’intel·ligència artificial on es van matricular 160.000 persones i 20.000 van completar el curs. En 2012 comença Coursera, Udacity i Edx. En 2013 es van popularitzar els MOOCS i es parla de les hipòtesis de futur.
Posteriorment, es van realitzar un taller on diferents grups van analitzar les principals problemàtiques i escenaris de la formació contínua i es van realitzar propostes que posteriorment es van presentar en sessió plenària.
Finalment, es van realitzar noves sessions on es va parlar de que la universitat ha de proporcionar als seus estudiants el nivell necessari per poder competir amb estudiants d’altres països en igualtat de condicions. Es va parlar de les problemàtiques amb ANECA i les certificacions i les diferències entre el ritme a la universitat i fora d’aquesta.
També, es van exposar casos d'èxit de col·laboracions entre universitats-empresa, i aquesta relació existeix de forma satisfactòria encara que ha d'augmentar.
